Què era la capa gelatinosa que va aparèixer a la Costa Brava durant aquestes últimes setmanes?

19/04/2016

Els que hem tingut la sort d’anar a mar aquestes ultimes setmanes, hem presenciat el començament del cicle de la vida animal al mar, a partir de blooms de macroplàncton. Cada any, coincidint amb l'inici de la primavera, els productors primaris de la cadena tròfica -el fitoplàncton- gaudeixen de les condicions òptimes per créixer. I és que coincideixen una il·luminació solar creixent amb els nutrients dels fons marí que pugen a la superfície impulsats pel moviment de l’aigua i els corrents.

Tot això afavoreix proliferació de molts animals gelatinosos, formant una mena de sopa coneguda popularment com a llapó, gleix o glessos. Una sopa que està formada per ctenòfors, salpes i meduses, entre altres, que normalment s'alimenten del zooplàncton.

L’aparició a les platges d’aquestes agregacions planctòniques, depèn dels corrents marins i dels vents, factors que poden variar molt en funció dels dies. La majoria d’aquests organismes, no son urticants pels humans, excepte alguna espècie de medusa, com la  Pelagia noctiluca, considerada la més perillosa.

Els ctenòfors o combes de mar tenen un cos transparent amb vuit fileres de cilis que els permeten nedar. No obstant, tenen molt poca mobilitat i bàsicament es desplacen seguint els corrents marins. Són molt bonics de veure perquè el moviment dels cilis refracta la llum en els colors de l’arc de Sant Martí. No tenen cèl·lules urticants, i per caçar -són carnívors- produeixen una substància adhesiva que fa que les seves preses -larves de mol·luscs, crustacis, peixos i, fins i tot, d’altres ctenòfors- hi quedin enganxades. Els ctenòfors són l'aliment de peixos, meduses i tortugues marines.

Una de les espècies més conegudes són els didals de mar (Beroe ovata), que tenen la característica de produir bioluminescència. És a dir, són capaços de crear llum, utilitzant aquesta capacitat per atraure preses i per espantar depredadors.

Les salpes estan formades per una túnica transparent i un nucli opac, on hi ha les vísceres. Es mouen i s’alimenten bombejant aigua a través del seu cos cilíndric, inhalant l'aigua per un extrem del cos que utilitzen de boca, i l’expulsant-la per l’altre. Es poden trobar en forma solitària o formant llargues cadenes de fins a més de 10m. 

Aquesta informació ens la fa arribar la nostra biòloga, Sònia Cervià i en Miquel Pontes, editor del portal mediambiental M@re Nostrum, gràcies.

Arxiu